Anatomia patològica: Biòpsies
L’anatomia patològica estudia les malalties a través de l’observació microscòpica directa de teixits i fluids corporals, per a obtenir els diagnòstics més precisos que assegurin el tractament adequat de la malaltia.
Podria dir-se que un dels diagnòstics més importants, si no el més important, és el del càncer. Això inclou la determinació de la presència o absència de càncer en mostres de pacients i la determinació de la gravetat i l’extensió del càncer, coneguts respectivament com a grau i etapa.
Objectiu de l’anatomia patològica
El laboratori d’anatomia patològica està dirigit i atès per patòlegs, que són metges especialistes capacitats per a interpretar làmines microscòpiques de teixit i realitzar diagnòstics.
Tots els teixits que s’extreuen durant la cirurgia, les biòpsies de teixits, les mostres citològiques, les seccions congelades i les autòpsies es preparen, processen i analitzen en el laboratori d’anatomia patològica, per a l’estudi de les causes, efectes i extensió de les malalties a través de les alteracions estructurals que produeixen en les cèl·lules i teixits, així com les respostes als tractaments.
Tipus de mostres
Els tipus de mostres que s’estudien en l’especialitat d’anatomia patològica són diversos i els processos que se segueixen per a emetre els informes diagnòstics són variables, per la qual cosa s’estableixen tres àrees: biòpsies (mostra de teixit), citologies (mostra de cèl·lules) i tècniques especials (histoquímica, immunohistoquímica, anàlisi molecular).
Biòpsies i tipus
En una biòpsia, un metge extreu una petita quantitat de teixit de l’àrea del cos on pot haver-hi càncer. El teixit s’envia a un laboratori i un patòleg l’examina sota un microscopi per a detectar cèl·lules canceroses. Altres proves poden suggerir que el càncer es troba en el cos, però només una biòpsia pot provar si hi ha cèl·lules canceroses.
- Biòpsia per punció
En aquesta mena de biòpsies s’usa una agulla especial en un procediment que permet obtenir una mostra de cèl·lules del cos per a analitzar-les posteriorment sota el microscopi. Les biòpsies per punció més habituals inclouen l’aspiració amb agulla fina i la biòpsia amb agulla gruixuda. Biòpsia guiada per imatges
Aquest tipus de biòpsia utilitza equips de diagnòstic per imatges, com a radiografia o ultrasò, per a ajudar a prendre la mostra. Aquesta tècnica és habitual en el cas de tumors en àrees profundes del cos o en el cas de voler seleccionar una àrea específica del tumor.
Biòpsia i aspiració de medul·la òssia
Es realitza per a detectar un trastorn o càncer sanguinis, com a leucèmia, limfoma o mieloma múltiple. En aquesta mena de tècnica es pren una petita mostra del líquid i una mostra de teixit sòlid alhora, ja que la medul·la òssia és un teixit esponjós i líquid que es troba dins dels ossos.
- Biòpsia endoscòpica
La biòpsia endoscòpica és l’extracció d’una o més mostres de teixit del tub digestiu mitjançant una pinça que s’introdueix a través del canal de l’endoscopi. S’utilitza per a comprovar si existeixen malalties i afeccions que puguin estar causant anèmia, sagnat, inflamació o diarrea. També pot detectar alguns càncers de la part superior de l’aparell digestiu. Biòpsia laparoscòpica
Igual que una biòpsia endoscòpica, aquest tipus de biòpsia s’utilitza per a examinar unes certes àrees del cos, inclosos l’abdomen o la pelvis. Quan s’utilitza per al tòrax, es denomina toracoscòpia o biòpsia toracoscòpica.
En aquesta mena de biòpsia, el metge insereix un tub prim que conté una càmera de vídeo, anomenat laparoscopi, en l’abdomen, a través d’una petita incisió. Això li permet al metge veure àrees anormals i prendre mostres de teixit per a examinar-les.
